Mercedes-Benz C111: Un somni Wankel de 1970

En conduint el Mercedes-Benz C111 del 1970 a l'aeroport de Salinas, envoltat de jets privats que transportaven els més rics al Montrey Peninsula per la famosa Car Week, una sensació familiar em va envair. No es tractava només de l'olor d'oli càlid o del cuir indestructible. Era com si el temps es pogués trencar i habitar al màxim.

Ara fa gairebé una dècada, durant la setmana del llançament de The Drive, vaig tenir l'oportunitat de conduir un C111 amb motor V8 a Pebble Beach. Era un moment espectacular, conduint un cotxe concebut l'any del meu naixement, que representava un futur ideal que mai vam viure. I ara, tornava a viure aquella experiència amb una nova versió d'aquell cotxe espacial, combinant el passat i el present en una sola conducció.

El C111, del qual només es van fabricar dotze unitats, va ser dissenyat com un exercici de disseny, una de les primeres representacions de l'estil angular que va dominar els cotxes conceptuals durant la dècada següent. La seva forma aguda i aerodinàmica estava dissenyada per optimitzar el rendiment.

A més de dissenyar, el C111 va servir com a banc de proves per al motor Wankel, una creació innovadora dels anys trenta. Amb una promesa de potència i eficiència millorades, el cotxe va ser presentat inicialment amb un motor de tres rotors que produïa 275 cavalls, però un any després es va revelar un model de quatre rotors amb 350 cavalls, que és el que vaig conduir aquest any.

Un tècnic del Mercedes Classic Center em va assegurar: “Aquest cotxe va ser dissenyat al voltant del motor Wankel. La veritable experiència del C111 es troba en aquesta versió final.”

Conduir el C111 em va recordar el poder impressionant i la facilitat de la seva maniobrabilitat. Els 350 cavalls del motor, en un xassís més lleuger que la majoria dels cotxes de l'època, permetien sentir una potència inigualable, tot i que no vaig poder explorar el seu potencial màxim en l'esdeveniment.

El tècnic em va confessar que la durabilitat del motor Wankel no era adequada per als estàndards de Mercedes, i per això el projecte va ser cancel·lat. El C111 havia de ser un laboratori per provar noves possibilitats, incloent les primeres experimentacions amb panells de polímer, turboalimentació, i sistemes de frens antibloqueig, però mai no va estar destinat a ser un cotxe de producció convencional.

El principal atractiu del C111 recau en l’imaginació d’allò que podria haver estat. La idea que Mercedes podria haver creat un supercotxe amb tecnologia Wankel va meravellar-me. “Un servei cada 15.000 o 20.000 milles seria habitual per a un Ferrari d’aquella època,” vaig argumentar, i el tècnic em va donar la raó, tot reconeixent que Mercedes és diferent de Ferrari.

M'encanten els cotxes atemporals, com el Citroën DS o el Dymaxion, que semblen haver estat transportats d'una altra dimensió. Així que vaig compartir aquesta visió amb el tècnic, amb l'esperança que Mercedes pogués tornar a somiar amb un supercotxe innovador algún dia.