Ferrari F80: Un monoplaça en esperit

Els seients dels cotxes poden ser estranys, especialment en models de rendiment com el Ferrari F80, on la idea de ser un cotxe amb seients per a passatgers és una mica irònica. En realitat, aquests vehicles estan dissenyats per a conduir, no per a ser conduïts. Així doncs, l'idea que Ferrari estigués a punt de crear el F80 com un cotxe monoplaça, tal com va comentar el responsable de disseny Flavio Manzoni, resulta totalment lògica.

Manzoni va explicar que, en els primers moments del projecte, es volia dissenyar un vehicle amb proporcions extremes, amb un habitacle molt estret i una amplada notable. Aquesta visió portava a imaginar una estètica més radical que connectés directament amb el Ferrari 499P Le Mans Hypercar i el concepte Vision Gran Turismo.

Encara que al final el F80 inclogui un espai per a acompanyant, la intenció inicial apuntava cap a un autèntic monoplaça. Això queda palès en el disseny interior; la seva estètica no és només centrada en el conductor, sinó que és hostil vers el passatger, qui no rep un seient tradicional, sinó una mena de bancament contra el mur del vehicle.

Aquesta concepció ha donat peu a un interès peculiar per la secció del passatger, que sembla més un acoblament que un seient còmode, la qual cosa provoca risa i reflexió sobre per què altres fabricants de supercotxes no havien pensat en una solució tan innovadora. El Ferrari F80 no només ofereix seients per a dos, sinó que, en l'esperit del disseny, fa sentir com si fos un monoplaça, prioritzant el confort del conductor per sobre de tot.